You can not select more than 25 topics Topics must start with a letter or number, can include dashes ('-') and can be up to 35 characters long.
koffice-i18n/koffice-i18n-ca/docs/koffice/kplato/definitions.docbook

188 lines
8.3 KiB

<chapter id="definitions">
<chapterinfo>
<authorgroup>
<author
><firstname
>Anne-Marie</firstname
> <surname
>Mahfouf</surname
> <affiliation
> <address
><email
>annma@kde.org</email
></address>
</affiliation>
</author>
<author
><firstname
>Raphael</firstname
> <surname
>Langerhorst</surname
> <affiliation
> <address
><email
>raphael.langerhorst@kdemail.net</email
></address>
</affiliation>
</author>
<othercredit role="translator"
> <firstname
>Rafael</firstname
> <surname
>Carreras</surname
> <affiliation
><address
><email
>rcarreras@caliu.cat</email
></address
></affiliation
> <contrib
>Traductor</contrib
> </othercredit
>
</authorgroup>
</chapterinfo
>
<title
>Definicions</title>
<sect1 id="gantt">
<title
>Diagrames de Gantt</title>
<para
>Un diagrama de Gantt és un tipus de diagrama de barres que vol mostrar el temps de les tasques tal i com passen pel temps. Malgrat que el diagrama de Gantt no mostrava inicialment les relacions entre les tasques, ha esdevingut més comú en l'ús actual, de manera que es poden identificar tant el temps com les interdependències. </para>
<para
>En la gestió de projectes, es pot mostrar un diagrama de Gantt quan els elements terminals del projecte comencen i acaben, elements de resum (mostrats) o dependències d'elements terminals (no mostrades). Un element terminal es defineix com la tasca més petita traçada com a part de l'esforç del projecte. Les tasques es mostren en una pàgina com a barres. La pàgina reposa de manera que el temps s'incrementa quan us moveu per la pàgina. La data i l'hora de començament d'una tasca s'indica amb el punt de la pàgina on comença la barra, i la seva durada la indica la longitud de la barra. </para>
<para
>Des de la introducció dels diagrames de Gantt, aquests han esdevingut un estàndard industrial i una eina clau de gestió de projectes per a representar les fases, les tasques i les activitats que estan programades com a part d'un projecte d'estructura d'interrupció de la feina o la línia de temps de les tasques. </para>
<para
>El format inicial del diagrama el va desenvolupar Henry L. Gantt (1861-1919) l'any 1910 (veieu <quote
>Work, Wages and Profit</quote
> per H. L. Gantt, publicat per The Engineering Magazine, Nova York, 1910). </para>
</sect1>
<sect1 id="wbs">
<title
>Estructura d'interrupció de la feina (EIF)</title>
<para
>En la gestió de projectes, una estructura d'interrupció de la feina (EIF) és una estructura d'arbre exhaustiva i jeràrquica (de general a específica) de lliurements i tasques que cal fer per a completar un projecte. </para>
<para
>El propòsit d'un EIF és d'identificar els elements terminals (els ítems que cal realitzar en un projecte). Per consegüent, l'EIF serveix com a base per a bona part de la planificació del projecte. </para>
<para
>Una regla útil a tenir en compte és que qualsevol projecte es pot dividir en entre 10 i 20 tasques. </para>
<para
>L'estructura d'interrupció de la feina és una eina de gestió de projectes molt comuna. Molts estaments del govern dels EUA necessiten d'estructures d'interrupció de la feina. </para>
<para
>Mireu la secció <xref linkend="configure-wbs"/> per a aprendre com configurar el vostre EIF. </para>
</sect1>
<sect1 id="float">
<title
>Flotar</title>
<para
>Flotar en la gestió de projectes és la quantitat de temps que es pot enraderir un element de terminal en una xarxa de projecte, sense causar un enraderiment en: <itemizedlist
> <listitem
><para
>elements terminals subseqüents (flotament lliure)</para
></listitem
> <listitem
><para
>data de compleció del projecte (flotament total).</para
></listitem
> </itemizedlist
> A flotar se l'anomena de vegades també calma. </para>
</sect1>
<sect1 id="task">
<title
>Tasca</title>
<para
>Una tasca és una part d'unprojecte que cal acomplir sense definer el període de temps. Les tasques es poden enllaçar tot creant dependències. </para>
<para
>Les tasques tenen lloc sobre un període de temps i generalment consumeixen recursos. </para>
<para
>Una tasca s'anomena crítica quan té un flotament zero o negatiu. </para>
<para
>En el &kplato;, cada tasca té una identificació de tasca, un nom i una persona responsable. El temps, el cost i els recursos assignats es poden arranjar també al diàleg d'<guilabel
>Arranjament de tasques</guilabel
>. </para>
<para
>Una subtasca és qualsevol node en l'arbre EIF que tingui una tasca mare.</para>
</sect1>
<sect1 id="resource">
<title
>Recurs</title>
<para
>Un recurs és un ítem que cal per a completar una tasca. Els recursos poden ser gent, equipament, instal·lacions, diners o qualsevol altra cosa necessària per a realitzar la feina d'un projecte. Els recursos poden tenir una limitació temporal de disponibilitat (&pex; un treballador que treballi 8 hores al dia, 5 dies a la setmana). </para>
<para
>La disponibilitat està definida per <link linkend="calendar"
>calendaris</link
>. </para>
<para
>En el &kplato;, els recursos són tant persones (feina) com màquines/aparells (material). </para>
</sect1>
<sect1 id="calendar">
<title
>Calendaris</title>
<para
>Un calendari defineix quan està disponible un <link linkend="resource"
>recurs</link
>. </para>
<para
>Els calendaris poden ser de setmana de fina regular o de temps especials de feina que es poden definir individualment per a cada dia. Això permet un control molt subtil de la disponibilitat dels recursos. </para>
<para
>Cada <link linkend="resource"
>recurs</link
> està normalment connectat a un calendari. </para>
<para
>En el &kplato; podeu fins i tot usar calendaris jeràrquics. </para>
</sect1>
<sect1 id="milestone">
<title
>Fita</title>
<para
>Una fita és un esdeveniment programat que representa la compleció d'un lliurement major o d'un conjunt de lliurements relacionats (normalment marcant la finalització d'un període). Una fita és una activitat amb durada zero i sense esforç. És a dir, que no hi ha cap feina associada a una fita. És una bandera al pla de treball que a mostrar que alguna altra feina s'ha completat. </para>
<para
>Normalment, una fita s'usa com a punt de comprovació d'un projecte, per a validar com progressa el mateix i revalidar la feina. Les fites també s'usen com a instantània d'alt nivell per a que la gestió valido el progrés del projecte. En molts casos, hi ha alguna decisió a prendre en una fita. </para>
</sect1>
<sect1 id="critical-path">
<title
>Camí crític</title>
<para
>Un camí és ina sèrie de tasques connectades. En una gestió de projecte, un camí crític és la seqüència d'elements terminals de xarxa del projecte amb la durada més gran, que determinen el mínim temps per a completar el projecte. </para>
<para
>La durada del camí crític determina la durada de projecte sencer. Qualsevol retard d'un element terminal del camí crític impacta directament amb la data planejada de la compleció del projecte (el que vol dir que no hi ha flotament en el camí crític). Per exemple, si una tasca del camí crític s'ha enraderit un dia, tot el projecte s'enrederirà un dia (a no ser que una altra tasca del camí crític es pugui accelerar en un dia). </para>
<para
>Un projecte pot tenir diversos, i paral·lels, camins crítics. Un camí paral·lel addicional a la xarxa amb una durada més curta que el camí crític s'anomena camí subcrític. </para>
<para
>Originalment, el mètode del camí crític només considerava dependències lògiques. Un consepte relacionat és la cadena crítica, que afegeix dependències de recursos. </para>
<para
>El mètode del camí crític es va crear a la corporació DuPont. </para>
</sect1>
<sect1 id="scheduling">
<title
>Programació</title>
<para
>La programació és el procés de crear un programa de projecte basat en dades del projecte com <link linkend="task"
>tasques</link
>, <link linkend="resource"
>recursos</link
> i <link linkend="calendar"
>calendaris</link
>. El resultat es pot veure en un diagrama, com un <link linkend="gantt"
>diagrama de Gantt</link
>. El &kplato; també pot generar informes per a un projecte. </para>
<para
>Normalment, hi ha diversos modes de programar, com l'optimista, l'esperat i el pessimista. Quan es crea una tasca, es pot arranjar el percentatge d'estimació addiconal per a les programacions optimista i pessimista. Aquests arranjaments s'usen llavors oer a diversos modes de programació. </para>
<para
>Quan programeu un projecte amb el &kplato;, podeu escollir entre programació optimista, esperada i pessimista. </para>
</sect1>
</chapter>