<para>&krfb; és una aplicació de servidor que us permetrà compartir la vostra sessió actual amb un usuari en una altra màquina. Tot el que caldrà es que usi un client VNC per a veure o controlar l'escriptori. </para>
<para>&krfb; és una aplicació de servidor que us permetrà compartir la vostra sessió actual amb un usuari en una altra màquina. Tot el que caldrà es que usi un client VNC per a veure o controlar l'escriptori. </para>
<para>Típicament emprareu &krfb; junt amb el client VNC del &kde;, estem parlant del &krdc;, des del que usareu d'aprop les característiques especials de &krfb;. </para>
<para>&krfb; no requereix que inicieu una nova sessió de X -podrà compartir la sessió actual-. Això fa que sigui realment útil quan algú vol ajudar-vos a configurar alguna tasca. </para>
<para>Si us plau, informeu de qualsevol problema o petició d'una nova característica a la llista de correu del &kde; o un error a <ulink url="http://bugs.kde.org">http://www.bugs.kde.org</ulink>. </para>
<para>Aquest capítol proporciona una breu descripció del protocol de Frame Buffer remot usat per &krfb; i d'altres sistemes compatibles. Si ja esteu familiaritzat amb el Frame Buffer remot, segurament us podreu saltar aquest capítol. </para>
<para>La implementació a alt nivell d'un sistema usant el protocol de Frame Buffer remot és coneix com a ordinador de xarxa virtual ("Virtual Network Computer"), o més sovint conegut com a <acronym>VNC</acronym>. </para>
<para>El Frame Buffer remot (o <acronym>RFB</acronym>) és un protocol simple per a l'accés remot a interfícies d'usuari gràfiques. Aquest treballa al nivell del frame-buffer, el qual correspon asprement a la imatge de pantalla renderitzada, el qual significa que es pot aplicar a tots els sistemes de finestres (incloguen X11, &MacOS; i &Microsoft; &Windows;). Les aplicacions de Frame Buffer remot existeixen per a moltes plataformes i sovint es poden redistribuir lliurement. </para>
<para>En el protocol de Frame Buffer remot, l'aplicació que s'executa sobre la màquina a on seu l'usuari (continguen la pantalla, el teclat i l'apuntador) s'anomena el client. L'aplicació que s'executa sobre la màquina a on es localitza el framebuffer (en la qual s'està executant el sistema de finestres i les aplicacions que l'usuari controlarà remotament) s'anomena el servidor. &krfb; és el servidor &kde; per al protocol de Frame Buffer remot. &krdc; és el client &kde; per a dit protocol. </para>
<para>Aquest pren una quantitat raonable de tràfic de la xarxa per a enviar una imatge del framebuffer, de manera que el Frame Buffer remot funciona molt bé sobre enllaços amb gran ample de banda, tals com una xarxa d'àrea local. Tot i que segueix sent possible emprar &krfb; sobre d'altres enllaços, però amb unes prestacions una mica menors. </para>
<para>Quan vulgueu permetre l'accés d'algú al vostre escriptori, podeu crear una invitació personal usant el botó, <guibutton>Crea una invitació personal...</guibutton>, el qual farà aparèixer una finestra amb la informació necessària per a accedir al vostre escriptori. A sota es mostra un exemple. </para>
<para>Per a incrementar la seguretat la invitació només és vàlida durant una hora després de la seva creació i fins que la persona en qüestió es connecti amb la contrasenya correcta. </para>
<para>Atès que potser voldreu invitar a algú per correu electrònic, &krfb; pot crear les invitacions com a missatges de correu. Podreu crear una invitació d'aquestes usant el botó <guibutton>Invita per correu-e...</guibutton> que hi ha a la finestra principal del &krfb;. Usualment farà aparèixer un missatge de correu electrònic llest per a que hi escriviu l'adreça de la persona a la que voleu enviar la invitació. </para>
<para>&krfb; us avisarà a sobre de les implicacions en la seguretat a l'enviar aquesta informació a través d'un enllaç insegur. Els haureu d'atendre. </para>
<para>Si no podeu xifrar el correu-e (o una altra manera d'enllaç segur), l'enviar les invitacions pel correu electrònic és un seriós risc per a la seguretat, a causa de que qualsevol pot llegir la contrasenya i l'adreça des del correu que esteu passant per la xarxa. Això vol dir que potencialment poden prendre el control de la vostra màquina. </para>
<para>Si no podeu xifrar el correu-e, hi ha d'altres maneres més personals per a usar una invitació personal, donar-li l'accés per telèfon, verificar la identitat de la mateixa i entregar-li la informació de la invitació d'aquesta manera. </para>
<para>Quan hi ha una invitació creada (una invitació personal o una que fou enviada per correu electrònic), el &krfb; us permet que les gestioneu. El diàleg per a controlar-les està disponible emprant <guibutton>Gestiona les invitacions...</guibutton> a la finestra principal del &krfb;. Si opteu per aquest botó, &krfb; us mostrarà una finestra com la següent: </para>
<para>La finestra per a gestionar les invitacions us permetrà crear més invitacions usant els botons <guibutton>Nova invitació personal...</guibutton> i <guibutton>Nova invitació per correu...</guibutton>, els quals tenen el mateix efecte que els botons <guibutton>Crea una invitació personal...</guibutton> i <guibutton>Invita per correu...</guibutton> que hi ha a la finestra principal de &krfb;. </para>
<para>La finestra per a gestionar les invitacions també us permetrà crear esborrar les invitacions existents. Per a fer-ho, simplement seleccioneu-ne una amb el ratolí o el tabulador del teclat (aquesta haurà d'estar ressaltada) i premeu <guibutton>Esborra</guibutton>. Per a esborrar-les totes, simplement premeu el botó <guibutton>Esborra-ho tot</guibutton>. </para>
<para>A més de la interfície principal de &krfb; que s'ha mostrat i descrit a dalt, també podeu controlar &krfb; emprant el seu mòdul de control, al qual podeu accedir emprant el centre de control del &kde; així com des del mateix programa des del botó <guibutton>Configuració...</guibutton> a la finestra principal del &krfb;. La seva configuració és gestionada emprant una finestra amb pestanyes, com la que es mostra a sota: </para>
<para>La pestanya <guilabel>Accés</guilabel> us permetrà configurar les opcions relacionades amb l'accés al servidor &krfb;. </para>
<para><guibutton>Crea i gestiona les invitacions...</guibutton> crida a la <link linkend="krfb-managing-invitations">finestra per a la gestió d'invitacions de &krfb;</link>, la qual s'ha descrit anteriorment. </para>
<para>La caixa de selecció <guilabel>Anuncia servei a la xarxa</guilabel> controla quan el &krfb; anunciarà les invitacions sobre la xarxa usant el Protocol per a la Localització de Serveis (Service Location Protocol). Això normalment és una bona idea, però tan sols funciona realment bé amb un client que ho suporti i alhora estiga atent (a l'espera), com ara el &krdc;. </para>
<para>La caixa de selecció <guilabel>Permetre connexions no invitades</guilabel> controla quan el &krfb; permetrà connexions sense una invitació. Si les connexions sense invitació són permeses, llavores probablement hauríeu d'especificar una contrasenya. També podreu usar les caixes de selecció per a que se us demani confirmació abans de procedir o limitar el que aquestes connexions puga'n controlar o no l'escriptori. </para>
<para>Si la màquina és una estació de treball i escolliu el permetre connexions sense invitació, probablement desitgeu seleccionar <guilabel>Confirma les connexions no invitades abans d'acceptar-les</guilabel>. De manera inversa, si la màquina és un servidor i esteu emprant &krfb; per a la seva administració remota probablement vulgueu deseleccionar dita opció. </para>
<para>&krfb; usa el sistema de contrasenyes RFB normal, el qual no transfereix la vostra contrasenya en clar a través de la xarxa. En comptes d'això, usa un sistema de desafiament-resposta. Aquest és raonablement segur, com més llarga sigui una contrasenya aquesta mantindrà més seguretat. </para>
<para>&krfb; us permet controlar si la imatge de fons serà o no pasada al client. Això ho podreu fer usant la caixa de selecció a la pestanya <guilabel>Sessió</guilabel>, tal i com es mostra a sota. </para>
<para>Si seleccioneu la caixa de selecció <guilabel>Assigna el port automàticament</guilabel>, llavores &krfb; s'encuidarà d'establir un port adequat. Si la deseleccioneu, podreu especificar un port en particular. Especificar-ne un pot ser útil si esteu emprant l'expedició de ports en un tallafocs. Tingueu en compte que si s'activa el Protocol per a la Localització de Serveis, això s'ocuparà automàticament d'identificar el port correcte. </para>
<para>Quan algú es connecta a &krfb; en la vostra màquina, obtindreu una notificació emergent tal i com es mostra a l'instantània de a sota, a menys que estigueu acceptant les invitacions sense avisar. </para>
<para>Si escolliu <guibutton>Accepta la connexió</guibutton>, el client podrà procedir a autenticar (el qual requereix de la contrasenya correcta), Si la refuseu amb <guibutton>Refusa la connexió</guibutton>, llavores l'intent de connexió haurà finalitzat. </para>
<para>La caixa de selecció <guilabel>Permet a l'usuari remot de control·lar el teclat i el ratolí</guilabel> determina quan el client només podrà observar o quan podrà obtenir el control de la vostra màquina. </para>
<para>Si la connexió del client resulta amb èxit i sua la contrasenya des d'una invitació personal o per correu, llavores aquesta invitació serà esborrada i no es podrà emprar altra vegada. També podreu obtenir una petita finestra emergent ancorada a la safata del sistema indicant-vos que s'ha realitzat la connexió. </para>
<para>&krfb; suporta un petit nombre de comandaments de &DCOP;, els quals es descriuen en aquest capítol. Sinó esteu familiaritzat amb &DCOP;, llavores no necessitareu preocupar-vos per això. De tota manera, si desitgeu automatitzar alguna de les vostres accions amb &krfb; (o d'altres aplicacions del &kde;), &DCOP; us serà una eina molt útil. Podeu cercar més informació quant a &DCOP; en la seva documentació en línia i en els tutorials que hi ha en <ulink url="http://developer.kde.org">http://developer.kde.org</ulink>. </para>
<para>Haureu de canviar el <userinput>krfb-1507</userinput> que surt a l'exemple per la instància parella de &krfb; de la que voleu sortir. Si executeu <command>dcop</command> sense opcions, obtindreu una llista de totes les aplicacions que s'estan executant i que &DCOP; pot controlar. </para>
